 |
| Mercè Bonet, Glòria Juncosa |
 |
| Marta Ferrés |
 |
| Josep M. Artigal, Mariona Trabal, Mercè Sala, M. Rosa Toda, Marta Ferrés, Neus Batiste |
 |
| Neus Batiste, Ignasi Subirats |
dissabte, 30 d’abril del 2011
Cuinar amb llenya, rentar plats amb sorra
A Campelles cuinavem amb foc de llenya i rentàvem plats al rierol amb la sorra...
El tractor de la llet
Al campament de Campelles el juliol de 1968 el tractor de la llet ens va pujar les motxilles i a alguns de nosaltres...
Hi podem reconèixer en Josep M. Artigal, en Lluís Fatjó, la Mariona Trabal, la M. Rosa Torra, la Glòria Juncosa, la Mercè Sala, la Mercè Bonet... El que camina al darrera amb la guitarra és en Xavi Freixas.
divendres, 29 d’abril del 2011
Activitats de la FoAc
 |
| Marta Ferrés, Tere Juncosa, Clara Julià, Núria Viñas, Glòria Juncosa, Rosa Mundó a Beget, juliol de 1967 |
Excursions, rutes, campaments, treball en equip, comissions de treball mixtes, debats, muntatges, murals, representacions, misses "de campanya", llegir molts llibres, tocar molt la guitarra, cantar, jugar...
Nois a Ull de Ter
Els nois que van fer la travessa fins a arribar a Beget (on hi havia les noies) en el campament de juliol de 1967. Ens haviem comprat (potser a Camprodon) unes gorres negres amb visera de cartró.
Drets, d'esquerra a dreta: Josep Bertran (?), Raimon Ribera, Jordi Cabré, Jordi Cirici, Josep Sala, Lluís Fatjó, Lluís Trabal, Leopoldo Gay, Jaume Candell. Asseguts: Josep Mundó, ?, Joan Ricard Ribera, Joan Massià.
Antecedents de la FoAc
En Lluís Trabal fa arribar aquesta foto, amb el següent comentari:
Li hem preguntat al Lluís Trabal per les discrepàncies entre la foto i els llistats de l'anuari 1965-66. Això l'ha portat a fer el magnífic exercici de memòria que transcribim:
 |
| Xavier Freixas, Rafael Bonet, Joan Juncosa, Lluís Trabal, Jaume Candell i Martí Anglada al Puigpedrós el juliol de 1965 |
En Lluís Trabal fa arribar aquesta foto, amb el següent comentari:
"Aquesta foto és la del meu equip. L'Ignasi és qui probablement feia la fotografia. I hi surten en Rafa Bonet i en Matí Anglada (el del Bundestag i el Bundesrat a Polònia), que en aquell moment feien el batxillerat superior (o el Preu?) al Menéndez y Pelayo; com en Joan Juncosa, tanmateix. El Martí no sé si era escolta de la Pere Tarrés com els altres dos i, a més, havia deixat Virtèlia abans, crec. Però per al nostre grup era un com tots."
Li hem preguntat al Lluís Trabal per les discrepàncies entre la foto i els llistats de l'anuari 1965-66. Això l'ha portat a fer el magnífic exercici de memòria que transcribim:
"Durant el curs 194-65 (potser ja a finals del curs 1963-64), mossèn Vilardell inicia un procés de revifament de la Confraria ampliant el camp d'activitats dels escoltes i arrossegant als seus companys de curs no minyons que semblessin interessats en activitats associatives. El primer nucli de caps va ser fonamental en aquest inici.
Em recordo muntant sessions de cine fòrum a Alta Gironella l'any 1964. I assistint a reunions amb el mossèn i l'Ignasi. Un grup, molt caòtic, anava agafant forma de mica en mica. L'Ignasi ho explica al butlletí nº 3 de la FoAc: vam començar quinze, vam passar a nou... El nostre equip es crea com a tal a primers del 1965, a una esquiada a La Molina on hi vam anar sols (el vam batejar com a CSDSMOBP: comunitat socialista democràtica sibarítica moderada oberta de ben parits!). Durant una bona temporada el nostre grup va organitzant activitats pel seu compte.
Mentrestant, a la Confraria s'anava treballant: S'organitza la primera ruta, a La Llobeta, on ja hi ha, si més no, dos equips de nois i un de noies. A continuació, els nanos de l'Agrupament que passen a Clan s'integren a l'incipient moviment pre FoAc. Són els alumnes de la nostra promoció: el "pato" Menéndez de la nostra classe, en Rafa Bonet, en Joan Juncosa que ens havien deixat feia poc -en Martí Anglada feia més-, i altres que vam conèixer aleshores. Al llistat de membres de l'any 1965-66 no apareixen gent important del primer moment, com en Barella, perquè ja havien desaparegut.
A l'estiu de 1965 es fa un campament a Maranges (nois) / Bestanist (noies, amb posterior aparició de nois). És quan pugem al Puigpedrós (veure la foto). Els nois fem per primer cop un denominat "equip ampli" amb actius de Virtèlia i membres de l'Agrupament. En Josep M. Ferrer no hi era.
A la tardor de 1965 es fa la Ruta 2 a Vilada i immediatament s'estableixen les bases de la FoAc que, ja com a tal, munta la primera esquiada a Núria. No recordo quan de temps duren els dos equips de nois de la nostra promoció. A la ruta de Llinars, la tercera, en Josep M. Muntaner encara hi era (es va aparellar aleshores amb la Rosa M. Raich?), però ja no recordo haver-lo vist més. I la sensació que em queda és que l'equip nostre aviat va incloure als antics minyons."
dijous, 28 d’abril del 2011
Cançons de la FoAc
A la FoAc cantàvem molt. La guitarra havia esdevingut companya habitual. Algunes de les cançons que més vàrem cantar foren aquestes:
- Pete Seeger (Tots junts vencerem, No serem moguts...)
- Bob Dylan (Escolta-ho en el vent, Els temps estan canviant, El dia que el vaixell vindrà, Una gran pluja molt aviat caurà, La noia del país del Nord...)
- Raimon (Al vent, Som, Diguem no, D'un temps, d'un país, Inici de càntic en el temple...)
- Serrat (Cançó de matinada, La tieta, Paraules d'amor, La guitarra...)
- Espirituals negres (Kumbayà, No sap ningú, Com un orfe perdut, Mou Senyor, Vell pelegrí, No tardis, Jack, La vall del riu vermell...)
- Altres (Puff era un drac màgic, La casa del sol naixent, Noia negra, Les rondes de vi, Bella Ciao, Un esquimal perdut en el desert...)
Heus aquí un llistat fantàstic que fa arribar en Lluís Trabal:
- Pete Seeger (Tots junts vencerem, No serem moguts...)
- Bob Dylan (Escolta-ho en el vent, Els temps estan canviant, El dia que el vaixell vindrà, Una gran pluja molt aviat caurà, La noia del país del Nord...)
- Raimon (Al vent, Som, Diguem no, D'un temps, d'un país, Inici de càntic en el temple...)
- Serrat (Cançó de matinada, La tieta, Paraules d'amor, La guitarra...)
- Espirituals negres (Kumbayà, No sap ningú, Com un orfe perdut, Mou Senyor, Vell pelegrí, No tardis, Jack, La vall del riu vermell...)
- Altres (Puff era un drac màgic, La casa del sol naixent, Noia negra, Les rondes de vi, Bella Ciao, Un esquimal perdut en el desert...)
Heus aquí un llistat fantàstic que fa arribar en Lluís Trabal:
Cançons d’escoltisme
Un gran nombre dels components de la FoAc provenien de l’escoltisme i la majoria van coincidir al mateix agrupament. Al passar a la FoAc van dur amb ells cançons de foc de camp, de jocs d’esplai i de celebració religioses:
Som, som, som els cavallers...
Vols ballar la dansa, ‘n, sa...
Fideri...
Dalt dels cims / imponents...
L’hebrea Hava
Bona nit bons germans...
O Déu que alimenteu...
És l’hora dels adéus...
I fins i tot: Heus aquí totes les patrulles...
Cançons franceses
A meitat dels seixanta tot just comencem a sortir del desert franquista en el que la burgesia catalana s’emmirallava en la cultura francesa. Lectures, cançons i vocabulari (era l’època de l’engatjament; encara no el temps del compromís!), venien de França:
Cançons populars:
Étoiles de neige / mon coeur amoureux...
Chevaliers de la table ronde...
Sachez, descendons...
I dels chansonniers:
Natalie
Ne me quitte pas
La dame patronesse
Une jolie fleur
Cançons populars catalanes
No puc recordar totes les que cantàvem perquè no em cridaven l’atenció. Eren cançons que estaven a l’ambient, que havíem cantat per tot arreu. Sí que tinc presents:
Volem pa amb oli...
Bufa ventet de garbí...
Però jo sóc petiteta...
La presó de Lleida
La bella Lola, havanera que s’havia apropiat la Carme Vilardaga
Cançó hispanoamericana
Tothom en cantava. Des de les d’Atahualpa Yupanqui fins a les de Quilapayun:
Los pelegrinitos
Los ejes de mi carreta
Mi caballo y mi perro están tristes..., corrido també propietat de la Carme
Cançons de temporada
No érem immunes, és clar que no, a les cançons d’estiu o de festival. Recordo que van fer furor a la FoAc:
Moi, je construis des marionnetes...
Quand vient la fin de l’ête / sur la plage...
Els cançoners
En aquella època tots usàvem els reculls estandarditzats (i numerats) de cançons que anàvem cantant a l’agrupament, a les esglésies, als porxos de les places de poble amb una guitarra a la mà. Duien una selecció de tots els grups de cançons que he citat (i més encara dels que seguiran), però algunes eren característiques de cançoner:
Els remers del Volga
Bella ciao
Quero a o meu Manoel
Olé, mulher ¿rendeira?
Cançons dels Setze jutges
El moviment català que va trasplantar l’esperit de la chanson francesa a la nostra cultura ens va agafar de ple:
Totes les cançons d’en Raimon i moltes de Francesc Pi de la Serra
Curiosament, força d’en Josep Mª Espinàs: La vida és una guitarra..., Digues germà..., L’estudiant, Em diuen profeta, La noia del gelat.
Més d’una, traduccions de cantants francesos, com ara la Pregària d’en Brassens.
La cançó d’en Delfí Abella: Quan tu duies trenes / quan jo era un infant... que associo a la Mercè Sala.
La Balada d’en Jordi Roca (la Madona d’es Caparó que cantava Guillem d’Efak) en versió magistral de l’Anna Grau.
En Jaume Candell, seguint a Pi de la Serra amb un toc surrealista, ens cantava les seves cançons: L’ou / el bou / la seva mare..., Sac de gemecs, Pell blava.
I en Raimon Ribera? Cantava ja les seves versions de la poesia de Miguel Hernández i de Jesús del Río?
Línia americana
Des dels espirituals negres que feia un cert temps que cantàvem a les esglésies fins a la cançó de protesta de Pete Seeger i de Joan Baez i, és clar, tot Bob Dylan, arribant a la versió que en vam fer els catalans des del Grups de Folk que van iniciar Jaume Arnella i Cesc Boix fins a les de tendència anarquista. Això, al final dels seixanta i de la història de la FoAc. Tot plegat, recollit als Cançoners dels que parlàvem abans. Exemples:
La vall del riu vermell
Kumbaià (origen del nom descriptiu dels grups de joves de guitarra en mà)
El preso numero nueve
És que els temps estan canviant...
Puff era un drac màgic...
A quinze anys i un dia...
(I aquí, si em permeteu, colaré el Colours d’en Donovan).
Cançons militants
Ho eren moltes de les citades, però de mica en mica vàrem anar afegint cançons de revolta de tota mena, antifeixistes, comunistes i anarquistes en un saludable poti-poti:
Bella ciao, ja citada.
Bandiera rossa (Avanti popolo / alla riscosa)
Bandiera rossa la vogliamo sí...
Se encontraron en la arena / los dos gallos frente a frente...
Dale tu mano al indio...
Hijo del pueblo / te oprimen cadenas
(Cantàvem La Internacional?)
Campaments de la FoAc
Els campaments d'estiu van ser grans fites de referència:
- el de Cap de Rec el 1966 (primera anada a la Cerdanya, primera pujada a la Tossa Plana de Lles i la Muga). Va ser del 4 a l'11 de juliol de 1966. El cost: 700 Ptes., tot inclòs.
- el de Beget el 1967 (amb les gorres negres de visera de cartró). Va ser del 8 al 15 de juliol de 1967. El cost: 850 Ptes. Tema: "Justícia i no violència."
- el de Campelles el 1968 (en plena efervescència del maig del 68). Va ser del 4 al 12 de juliol de 1968. El cost: 700 Ptes.
- el de Malniu el 1969 (en el moment que l'home arribava a la lluna)
- el de Cap de Rec el 1966 (primera anada a la Cerdanya, primera pujada a la Tossa Plana de Lles i la Muga). Va ser del 4 a l'11 de juliol de 1966. El cost: 700 Ptes., tot inclòs.
- el de Beget el 1967 (amb les gorres negres de visera de cartró). Va ser del 8 al 15 de juliol de 1967. El cost: 850 Ptes. Tema: "Justícia i no violència."
- el de Campelles el 1968 (en plena efervescència del maig del 68). Va ser del 4 al 12 de juliol de 1968. El cost: 700 Ptes.
- el de Malniu el 1969 (en el moment que l'home arribava a la lluna)
dimecres, 27 d’abril del 2011
Gent de la FoAc
La FoAc va ser fruit de l'empenta de l'Ignasi Faura i la seva promoció, els que per a nosaltres eren els "grans", amb gent com l'Anna Grau (companya de tota la vida de l'Ignasi Faura), la Rosa Maria Raich (companya d'en Josep Maria Muntaner), l'Abel Bartolomé, la M. Dolors Ivern, la Montserrat Benet, la Montserrat Vilardaga, la Marta Ferrés, en Jaume Candell, l'Ignasi Subirats, en Lluís Trabal...
Els equips no eren mixtes. Hem trobat un directori corresponent al curs 1965-1966 on hi apareixen els següents equips:
a) Noies
- Eulàlia Boix, Teresa Carbonell, Anna M. Costa, Marta Ferrés, M. Dolors Ivern, Marta Massagué, Glòria Puiggros, Àngels Rocasalbas
- Marta Garcés, Maria Gil, Anna M. Grau, Concepció Jufresa, Anna Rosselló, Núria Torrades, Isabel Ylla-Català
- Mercè Barella, Montserrat Castells, Elisabeth Cirici, Carme Duch, Anna M. Grau (cap), Montserrat Llongueres, M. Dolors Moles, M. Dolors Sabater, Elsa Seguí
- Neus Batiste-Alentorn, M. Teresa Cugat, Teresa Juncosa, Rosa M. Raich (cap), Núria Ros, Isabel Serrahima, M. Rosa Torra, Carme Vilardaga
- M. Carme Busquets, Teresa Dieste, Clara Julià, Maria Ollé, M. Rosa Toda, Montserrat Vilardaga (cap), Núria Viñas
b) Nois
- Josep Boatella, Antoni Cabré, Jaume Candell, Ignasi Faura, Xavier Freixas, Ferran Navalpotro, Jordi Pascual, Ignasi Subirats, Lluís Trabal
- Joan Alcina, Martí Anglada, Rafel Bonet, Josep M. Ferrer, Joan Juncosa, Josep M. Menéndez, Jordi Nogueras, Josep M. Tatjer
- Abel Bartolomé (cap), Jordi Cirici, Lluís Fatjó-Vilas, Santi Ferrés, Manuel Gómez, Jaume Guasch, Joan Guasch, Josep Lluís Jubany, Josep Julián
- Antoni Albert, Antoni Belil, Francesc Conesa, Carles Mainou, Ignasi Mainou
- Jordi Bull, Víctor Compta, Ignasi Faura (cap), Miquel Àngel Foraster, Joan Massià, Jordi Morreres, Josep Mundó, Raimon Ribera, Joan Ricard Ribera, Joan Sala, Josep Sala
En aquest moment força inicial, a més des equips hi havia els Comitès: un de noies, un de nois i dos de mixtes: el d'activitats conjuntes i el de publicitat. I la cúpula la formava el "Consell dels 20", amb Mn. Manel Vilardell com a consiliari.
Més endavant, part d'aquesta gent va fer-se gran i va marxar. Van entrar dos nous equips de noies:
- el format per la Mercè Bonet, l'Eugènia Casassas (morta poc després en un accident de muntanya), la Mariví Castells, la Glòria Juncosa, la Montserrat Ribera, la Isabel Robert, la Mercè Sala i la Mariona Trabal, amb la Montserrat Benet com a cap.
- el format per la Roser Dou, la Montserrat Llucià, la Rosa Mundó, l'Eulàlia Puig, l'Assumpció Riera, la Núria Segura i la Victòria Vives, amb la M. Dolors Ivern com a cap.
La Teresa Colomer es va incorporar al grup de la Carme Vilardaga. La Núria Viñas també va passar a aquest grup. La Montserrat Nualart, la Josefina Roca i la Sílvia Hernando van entrar al grup del que era cap la Montserrat Vilardaga. En Jordi Cabré i en Josep Bertran van entrar al grup d'en Raimon Ribera. En Xavi Freixas va passar al grup d'en Lluís Fatjó, al que també es va vincular en Manel Sala (mort l'any 2010 d'accident de cotxe). També es van incorporar en Leopoldo Gay, en Jesús del Río, en Jordi Maymó, en Santiago Andreu, la Pilar Gómez, en Josep M. Artigal...
En aquest segon moment, en que el consiliari havia passat a ser Mn. Lluís Bonet, a banda dels equips hi havia un Comitè d'Equips de treball de formació intel·lectual, un Comitè d'Equips de treball d'acció, un Comitè d'Activitats, un Comitè d'Equips, un Comitè Enfora, i a la cúpula un Comitè Permanent de vuit membres.
Els equips no eren mixtes. Hem trobat un directori corresponent al curs 1965-1966 on hi apareixen els següents equips:
a) Noies
- Eulàlia Boix, Teresa Carbonell, Anna M. Costa, Marta Ferrés, M. Dolors Ivern, Marta Massagué, Glòria Puiggros, Àngels Rocasalbas
- Marta Garcés, Maria Gil, Anna M. Grau, Concepció Jufresa, Anna Rosselló, Núria Torrades, Isabel Ylla-Català
- Mercè Barella, Montserrat Castells, Elisabeth Cirici, Carme Duch, Anna M. Grau (cap), Montserrat Llongueres, M. Dolors Moles, M. Dolors Sabater, Elsa Seguí
- Neus Batiste-Alentorn, M. Teresa Cugat, Teresa Juncosa, Rosa M. Raich (cap), Núria Ros, Isabel Serrahima, M. Rosa Torra, Carme Vilardaga
- M. Carme Busquets, Teresa Dieste, Clara Julià, Maria Ollé, M. Rosa Toda, Montserrat Vilardaga (cap), Núria Viñas
b) Nois
- Josep Boatella, Antoni Cabré, Jaume Candell, Ignasi Faura, Xavier Freixas, Ferran Navalpotro, Jordi Pascual, Ignasi Subirats, Lluís Trabal
- Joan Alcina, Martí Anglada, Rafel Bonet, Josep M. Ferrer, Joan Juncosa, Josep M. Menéndez, Jordi Nogueras, Josep M. Tatjer
- Abel Bartolomé (cap), Jordi Cirici, Lluís Fatjó-Vilas, Santi Ferrés, Manuel Gómez, Jaume Guasch, Joan Guasch, Josep Lluís Jubany, Josep Julián
- Antoni Albert, Antoni Belil, Francesc Conesa, Carles Mainou, Ignasi Mainou
- Jordi Bull, Víctor Compta, Ignasi Faura (cap), Miquel Àngel Foraster, Joan Massià, Jordi Morreres, Josep Mundó, Raimon Ribera, Joan Ricard Ribera, Joan Sala, Josep Sala
En aquest moment força inicial, a més des equips hi havia els Comitès: un de noies, un de nois i dos de mixtes: el d'activitats conjuntes i el de publicitat. I la cúpula la formava el "Consell dels 20", amb Mn. Manel Vilardell com a consiliari.
Més endavant, part d'aquesta gent va fer-se gran i va marxar. Van entrar dos nous equips de noies:
- el format per la Mercè Bonet, l'Eugènia Casassas (morta poc després en un accident de muntanya), la Mariví Castells, la Glòria Juncosa, la Montserrat Ribera, la Isabel Robert, la Mercè Sala i la Mariona Trabal, amb la Montserrat Benet com a cap.
- el format per la Roser Dou, la Montserrat Llucià, la Rosa Mundó, l'Eulàlia Puig, l'Assumpció Riera, la Núria Segura i la Victòria Vives, amb la M. Dolors Ivern com a cap.
La Teresa Colomer es va incorporar al grup de la Carme Vilardaga. La Núria Viñas també va passar a aquest grup. La Montserrat Nualart, la Josefina Roca i la Sílvia Hernando van entrar al grup del que era cap la Montserrat Vilardaga. En Jordi Cabré i en Josep Bertran van entrar al grup d'en Raimon Ribera. En Xavi Freixas va passar al grup d'en Lluís Fatjó, al que també es va vincular en Manel Sala (mort l'any 2010 d'accident de cotxe). També es van incorporar en Leopoldo Gay, en Jesús del Río, en Jordi Maymó, en Santiago Andreu, la Pilar Gómez, en Josep M. Artigal...
En aquest segon moment, en que el consiliari havia passat a ser Mn. Lluís Bonet, a banda dels equips hi havia un Comitè d'Equips de treball de formació intel·lectual, un Comitè d'Equips de treball d'acció, un Comitè d'Activitats, un Comitè d'Equips, un Comitè Enfora, i a la cúpula un Comitè Permanent de vuit membres.
Document de presentació
Sigueu indulgents amb l'ortografia, són coses de l'època!
Per altra banda, el document no porta data; ens sembla que devia ser del 1966, però tampoc n'estem segurs...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)