- Pete Seeger (Tots junts vencerem, No serem moguts...)
- Bob Dylan (Escolta-ho en el vent, Els temps estan canviant, El dia que el vaixell vindrà, Una gran pluja molt aviat caurà, La noia del país del Nord...)
- Raimon (Al vent, Som, Diguem no, D'un temps, d'un país, Inici de càntic en el temple...)
- Serrat (Cançó de matinada, La tieta, Paraules d'amor, La guitarra...)
- Espirituals negres (Kumbayà, No sap ningú, Com un orfe perdut, Mou Senyor, Vell pelegrí, No tardis, Jack, La vall del riu vermell...)
- Altres (Puff era un drac màgic, La casa del sol naixent, Noia negra, Les rondes de vi, Bella Ciao, Un esquimal perdut en el desert...)
Heus aquí un llistat fantàstic que fa arribar en Lluís Trabal:
Cançons d’escoltisme
Un gran nombre dels components de la FoAc provenien de l’escoltisme i la majoria van coincidir al mateix agrupament. Al passar a la FoAc van dur amb ells cançons de foc de camp, de jocs d’esplai i de celebració religioses:
Som, som, som els cavallers...
Vols ballar la dansa, ‘n, sa...
Fideri...
Dalt dels cims / imponents...
L’hebrea Hava
Bona nit bons germans...
O Déu que alimenteu...
És l’hora dels adéus...
I fins i tot: Heus aquí totes les patrulles...
Cançons franceses
A meitat dels seixanta tot just comencem a sortir del desert franquista en el que la burgesia catalana s’emmirallava en la cultura francesa. Lectures, cançons i vocabulari (era l’època de l’engatjament; encara no el temps del compromís!), venien de França:
Cançons populars:
Étoiles de neige / mon coeur amoureux...
Chevaliers de la table ronde...
Sachez, descendons...
I dels chansonniers:
Natalie
Ne me quitte pas
La dame patronesse
Une jolie fleur
Cançons populars catalanes
No puc recordar totes les que cantàvem perquè no em cridaven l’atenció. Eren cançons que estaven a l’ambient, que havíem cantat per tot arreu. Sí que tinc presents:
Volem pa amb oli...
Bufa ventet de garbí...
Però jo sóc petiteta...
La presó de Lleida
La bella Lola, havanera que s’havia apropiat la Carme Vilardaga
Cançó hispanoamericana
Tothom en cantava. Des de les d’Atahualpa Yupanqui fins a les de Quilapayun:
Los pelegrinitos
Los ejes de mi carreta
Mi caballo y mi perro están tristes..., corrido també propietat de la Carme
Cançons de temporada
No érem immunes, és clar que no, a les cançons d’estiu o de festival. Recordo que van fer furor a la FoAc:
Moi, je construis des marionnetes...
Quand vient la fin de l’ête / sur la plage...
Els cançoners
En aquella època tots usàvem els reculls estandarditzats (i numerats) de cançons que anàvem cantant a l’agrupament, a les esglésies, als porxos de les places de poble amb una guitarra a la mà. Duien una selecció de tots els grups de cançons que he citat (i més encara dels que seguiran), però algunes eren característiques de cançoner:
Els remers del Volga
Bella ciao
Quero a o meu Manoel
Olé, mulher ¿rendeira?
Cançons dels Setze jutges
El moviment català que va trasplantar l’esperit de la chanson francesa a la nostra cultura ens va agafar de ple:
Totes les cançons d’en Raimon i moltes de Francesc Pi de la Serra
Curiosament, força d’en Josep Mª Espinàs: La vida és una guitarra..., Digues germà..., L’estudiant, Em diuen profeta, La noia del gelat.
Més d’una, traduccions de cantants francesos, com ara la Pregària d’en Brassens.
La cançó d’en Delfí Abella: Quan tu duies trenes / quan jo era un infant... que associo a la Mercè Sala.
La Balada d’en Jordi Roca (la Madona d’es Caparó que cantava Guillem d’Efak) en versió magistral de l’Anna Grau.
En Jaume Candell, seguint a Pi de la Serra amb un toc surrealista, ens cantava les seves cançons: L’ou / el bou / la seva mare..., Sac de gemecs, Pell blava.
I en Raimon Ribera? Cantava ja les seves versions de la poesia de Miguel Hernández i de Jesús del Río?
Línia americana
Des dels espirituals negres que feia un cert temps que cantàvem a les esglésies fins a la cançó de protesta de Pete Seeger i de Joan Baez i, és clar, tot Bob Dylan, arribant a la versió que en vam fer els catalans des del Grups de Folk que van iniciar Jaume Arnella i Cesc Boix fins a les de tendència anarquista. Això, al final dels seixanta i de la història de la FoAc. Tot plegat, recollit als Cançoners dels que parlàvem abans. Exemples:
La vall del riu vermell
Kumbaià (origen del nom descriptiu dels grups de joves de guitarra en mà)
El preso numero nueve
És que els temps estan canviant...
Puff era un drac màgic...
A quinze anys i un dia...
(I aquí, si em permeteu, colaré el Colours d’en Donovan).
Cançons militants
Ho eren moltes de les citades, però de mica en mica vàrem anar afegint cançons de revolta de tota mena, antifeixistes, comunistes i anarquistes en un saludable poti-poti:
Bella ciao, ja citada.
Bandiera rossa (Avanti popolo / alla riscosa)
Bandiera rossa la vogliamo sí...
Se encontraron en la arena / los dos gallos frente a frente...
Dale tu mano al indio...
Hijo del pueblo / te oprimen cadenas
(Cantàvem La Internacional?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada