Perquè la FoAc va tenir un fort impacte en molts dels que la van viure?
- per ser un espai de llibertat (d'idees, d'iniciatives), de creativitat (acceptació del risc, recerca de frontera, qüestionament) i de participació (tothom hi podia trobar el seu lloc per a fer coses), fet des de l'absoluta senzillesa (amb els simples recursos dels participants, sense subvencions ni ajudes externes; ho viviem molt com a "nostre") i des de la més gran espontaneïtat i alegria (naturalitat, autenticitat).
- per saber trobar un bon equilibri entre feina i esplai, entre exigència i diversió.
- per plantejar la relació nois-noies en un nivell d'igualtat i respecte.
- per afavorir les relacions personals però no com a objectiu, sinó com a conseqüència no directament buscada. L'objectiu era la formació i l'acció dels que hi participaven.Si apareixien relacions d'amistat o d'amor, eren subproductes, eren beneficis col·laterals, l'objectiu no era aquest. Això ens ha estat una certa lliçó que ha mostrat la seva vigència en el temps. Les relacions massa buscades, que no apareixen en un context que es planteja altres propòsits, són sovint una mica etèries o inconsistents. I els contextos o marcs institucionals que no permeten o afavoreixen les relacions personals reals, fondes, acaben essent freds i es limiten a aplegar a gent moguda per determinats (i legítims) interessos personals. Saber vincular els dos elements és el repte, i no és gens fàcil: espais no destinats al foment de les relacions però que de fet les afavoreixen. D'això, la FoAc en va ser un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada